|
PARAULES COM ADÉUS
Calcular la distància entre les ànimes, la seva deriva,
també t'obsedia. La fletxa del temps separa, deies,
i també que sense la cuirassa de la mentida,
sense la capa de paper, ja no semblava un heroi.
I és cert, sóc un home sol que es dol de les ferides
i es resisteix a la mort i que per a tu també provava
d'escalar aquells murs humits i relliscosos de la torre.
Però no sóc Aquil·les, sóc només un home sol.
El record és l'aire quiet que resta després de la cançó,
fill bastard del silenci que sempre caminarà amb nosaltres,
vibració sense mans ni peus, sense carrer ni destí.
Aquesta era la nota de llum que queia profunda
quan deies paraules com adeus que vestien la ferida
mentre sota els peus, indiferent, la terra es menjava el dia
i la pèrdua en feia de l'oblit etern present.
Llavors preguntaves si creia en el dolor que redimeix,
si val la pena declamar les glòries d'Alexandria
en el teatre buit - Oh aquell paper que tan bé et sabies!-
Si agrair el quiet aplaudiment de l'aire
no seria com viure en el cor d'una paraula perduda,
com viatjar amb un equipatge d'aigua
o pagar amb monedes d'or falses a la taberna
on en els vells temps tu i jo bevíem la nit.
|
L'AURORA
Una vela blanca en la foscor és presagi d'aurora
quan la nit és un tinter bolcat per la lluna que fuig
i comença a mullar les carenes amb gargots de colors.
És moment per a la pedra quieta, treva de l'insomne,
ordidor de noves paraules, brollador de llavis purs
quan els cors s'aquieten orfes de memòria i passat.
Frescor de claror sota la transparència de l'aire.
És l'hora de l'engany, un matí que encara no és
farcit de poms de flors i finestres entelades,
només una promesa de nom, voluntat de ser,
persistència de vida.
Més camí que casa, desperta amb un fil de llum
el cau de la serp, la madriguera de l'assassí,
tot allò que s'espolsa el bosc després de la nit,
restes d'una batalla que posa la taula
a un altre banquet de mort i de vida.
Des de les golfes del teu refugi contemples
amb la boca tancada
els somnis que ha sepultat el fang d'aquesta hora
i penses en ahir, quan et preguntaves,
asseguda amb mi sota el porxo,
si la pau de la tarda podia ser l'eternitat.
|
