Amor sense món
de Miquel Esteve
Editorial Navona. Barcelona, setembre, 2023.
Novel·la. Pàgines: 384 pàgines.
Una història d'amor apassionat i alhora essencialment intel·lectual entre la pensadora i activista jueva Hannah Arendt i el filòsof alemany Martin Heidegger, malgrat els 17 anys que els separen.
Novel·la que sosté el relat en els diversos temps narrats amb un llenguatge acurat i viu, un dir fresc força líric i diàlegs incisius. Narració de capítols breus i rítmics que, a poc a poc, van desvetllant, com si es tractés d'una revelació genuïna, el temps i l'espai dels protagonistes amb llurs relacions i pensaments, dubtes i desitjos, retrets i ambicions. Una història ben emmarcada en els esdeveniments cabdals polítics, socials, culturals i filosòfics del seu temps.
La perplexitat de l'autor davant la figura de la Hannah, els lectors la fem nostre també, perquè com és possible que l'assagista exitosa estimés tant el seu amant, quan en Martin no responia les seves cartes, ni li agraïa haver rebut els seus llibres editats i mai no li comentava les publicacions que ella havia escrit i amb determinació eludia debatre-les?; com és possible que la doctora en filosofia, símbol de la democràcia, figura insubornable amb els totalitarismes i ploma crítica (recordem Eichmann in Jerusalem, obra controvertida d'enceses polèmiques, especialment a les universitats jueves), se sentís tan vinculada al seu professor, que en tot moment és fidel militant i suport del nacionalsocialisme?
Hannah i Martin, s'han conegut com a alumna i professor de Filosofia a la Universitat de Marburg, en una escena d'admiració i devoció inspirades. Ells són dues ànimes que s'han entès des del primer dia i volen esbrinar juntes això de pensar el món, la tasca humana per excel·lència, però que mai és resolt. La filosofia uneix aquestes dues ments inquietes, captivades per la idea del temps i l'esdevenir de la vida del Ser. És des d'aquí, que la jove estudiant jueva i el madur professor alemany poden trobar-se intensament en el passeig del pensament i la carícia, reconèixer-se en tot moment i acompanyar-se. I és que s'establia una "(...) comunió que s'havia forjat com una escultura de marbre, ara martellades, ara amb el cisell, adés amb l'esponja polidora, després amb el raspall...". Hi havia entre ells l'esdevenir compartit del pensament, el diàleg socràtic de noble debat i descobriment conjunt, l'admiració , un sincer respecte i la seducció eròtica dels cossos. Fins i tot, "a la tardor de la vida, (...), la seducció de les paraules i els gestos, allà on adés hi havia bravura, esdevé l'ofrena de la passió inextingible.".
Els lectors mirem atents per les finestres de l'obra i ens adonem de les relacions triangulars que s'hi estableixen entre els personatges en espais i temps diferents: la Hannah com a amant d'en Martin casat amb l'Elfride; la Hannah, el filòsof Günther Stern -primer marit seu- i Heidegger; la Hannah, el Heirinch Blücher, el segon espòs tan estimat, i el seu amant en Martin; la Hannah i en Martin i el Karl Jaspers, íntim i preuat amic comú, gran erudit del s. XX, etc.
La jove universitària va sentir una gran fascinació pel seu professor perquè "En Martin Heidegger tenia un qui-sap-què de singular. Un qui-sap-què que el feia diferent de tots els homes que havia conegut fina aleshores. Un qui-sap-què que la mantenia captiva en un encanteri abellidor" i era alhora "(...) Obscur. Sibil·lí. Inescrutable.". Ell va ser el seu amant, però la joia de l'amistat la coneix la Hannah al costat del seu segon marit, "En Heinrich Blücher, (...), catedràtic i professor jueu del Bard College de Nova York, comunista sense fissures, vivaç i amant de les dones guapes"; amb ell viu trenta anys de complicitats a l'apartament del 5è pis de Riverside Drive. Dues experiències amoroses que sorprenen la Hannah des de la senzillesa en què es produeixen i li fan experimentar: el fet d'arribar-a-la-proximitat de la llunyania...", com deia Heidegger.
El professor estima l'alumna, malgrat que ella li confessa passats els anys que li ha fet mal com a dona. L'estima com la seva ment estima l'existència del Ser, que és malgrat tot i s'esdevé sobretot més enllà de la voluntat humana i tots els seus intents categoritzadors. Per a l'autor aquesta forma d'estimar és talment l'amor que en Martin té també a "(...) Alemanya, la Selva Negra, Todtnauberg, els seus fills, l'Elfride, la filosofia.".
Després de la lectura atenta, el lector es preguntarà: per què no té "món" aquest amor? Potser perquè en la seva llarga relació els amants no van ser al capdavall dos ens que possibilitessin la desocultació del ser? La seva relació d'amor amagat i clandestí va ser una decisió existencial impròpia en algun moment de les seves vides, la qual cosa no els va permetre ser moments d'una l'alétheia? Dues existències, la Hannah i en Martin, que no van sostenir-se dins la crida a la possibilitat (fons primigeni del no-ser) des del rerefons existencial del no-res del món o angoixa.
Nosaltres, lectors atents, també recreem a les nostres vides les paraules que el Miquel Esteve deixa escrites en un dels passatges en què Heidegger escriu les cartes a la seva estimada Hannah: "(...) Escriure-li en la intimitat de l'estudi era com conversar-hi. I allò el complaïa molt. Molt.".
|
