|
GUERRA ENDINS, PAU ENFORA
Com més gran em faig
més sento sorolls de bales,
el miracle de salvar-se
en un riu d'horror...
I soc, de cop, un heroi de l'Ebre,
un supervivent estrany dels avis
que, en el seu desig de viure,
van vèncer el brogit dels avions
i el foc de l'artilleria.
Com més gran em faig
més sento la terra
aixecant-se del terra,
la pols a les dents,
el dolor a les cames,
el destí a favor de la vida.
Merèixer més que la guerra,
merèixer la suavitat de la pluja
entre sols de plata
que projecten films bellíssims
en la pantalla eterna dels somnis.
I som la pau de la poesia,
baules d'amor en silenci
on la joventut aprèn a perdurar.
|
RONDA D'AMOR A SINERA
A Salvador Espriu
Per més que intentis habitar els meus somnis,
mort que anticipes el dol dels absents,
sempre t'evitaré amb l'arma que ignores.
No vull cap ombra teva pels rials
ni que el teu pas entristeixi els carrers
de Sinera quan, des del port, les barques
inventen noms de mars i dits d'aurora.
La bellesa ens allunya de la mort.
DARRERA BALA
Vigila, cor meu, vigila:
quan et sembla viure en un temps de pau,
recorda les guerres que guarden sempre,
invisiblement,
aquesta darrera bala:
l'oblit que assassina
la fràgil memòria
dels que van morir innocents.
|
CALEN NOUS HIMNES
Sí: fora millor, delit de les hores,
tancar els ulls al món i escriure poemes
carregats amb símbols alats i bells.
Tanmateix, els temps estan canviant
i un crit, des dels pols als tròpics, recorda
el que no podem acceptar: la xarxa
de tants presoners, la destrucció
de tants horitzons en mans de l'absurd...
El poema baixa sempre al carrer.
Del llibre La llum mirada, Perifèric Edicions, 2023.
Premi Manel Garcia Grau 2023.
|