Poesía

MYRIAM SOTERAS

MYRIAM SOTERAS, Barcelona, 1977. Editora, divulgadora i poeta, és autora del poemari Papel de lija i de les plaquettes Rue Vaneau. Col·laboradora habitual de La Charca Literaria, ha participat al Festival de Poesia de Barcelona, el Festival Nudo de Poesía Desatada, entre d'altres. Ha estat guanyadora d' alguns premis.

L'AIGUA TALLADA L 'aigua, tallada. I jo amb aquesta set de fer dissabte. I l'aigua, tallada. Amb una destral fina com la pluja. D'arrel. Sencera. L'aigua, tallada. I jo abeurant de fel la gola seca. I regant a culs de vi les buganvilles I eixugant amb paper sec el cafè amb llet estampat a les rajoles de la cuina. I el lleixiu sense aigualir corcant la pica. L'aigua, tallada. I jo amb la pell morena de brutícia. I el nas ferit d'olor de sava morta. I els mitjons infusionant verí exsudat a sota el llit. I els llençols, ferum d'insomni. I l'enyor de la cançó dels eixidius i de les canonades emmudides per aquesta ressecor d'aigua tallada. L'aigua, tallada. I cap avís de si vindrà més tard a casa la ruixada. I una por eixuta a no trobar mai més el raig que salvi els dissabtes de la mandra. Por del desert i aigua tallada. I la saliva es va espessint sobre la llengua. I els crits queden sense dir o fan sang a la gola o s'empassen fins l'estómac de ciment. I el mercat negre de les puces a vessar de claus angleses exiliades. I els ulls cecs de mirar al cel buscant un núvol. I les galledes pels balcons perdent la última paciència. I la prudència tancada a les ampolles amb suros encerats. L'aigua, tallada. I les persianes acoixades. I un estalvi d'escalfor gelant les cases. I un exèrcit de científics recollint el plor dels nens de pit que no es controlen i la incontinència de les àvies. I el món fent-se la guerra per un glop. Totes les boques, tots els ulls cosits de pena i de terror de perdre engrunes d'humitat. Por del desert i aigua tallada. La fi del món sense avisar cau en dissabte. Carrers atapeïts de coladors prement els excrements dels llangardaixos. Sectes de bebedors de gasolina incinerant les autopistes. Corrues de paraigües concentrats a la Plaça Catalunya. Una epidèmia d'arruges infectades col·lapsant els hospitals. Contenidors d'ungles i mocs per reciclatge. Tots els caps calbs. Totes les mans amb guants aïllants i els peus igual guardant al cos la sang com si fos aigua. L'aigua, tallada. Supervivents xuclant la baba dels cargols, llepant els regalims dels fons dels pous, de les piscines, de les parets de vidre als hivernacles. Saquejadors de sex shops acumulant el lubricant de les vitrines. L'extinció de les banyeres i dels gots. La molsa i el verdet com pells de serp abandonats per les rieres. L'oblit dels rius i els mars i les tempestes. Les fulles i les flors també oblidades. I la pastilla de sabó. I tot tan brut. L'aigua, tallada. I jo amb aquesta set de fer dissabte.

página siguiente