|
UN DIA A LA VIDA DE JOAN VINUESA
Plantes llunyanes
Llocs increïbles que hi vaig estar.
Recordo la mare
quan em cridava per berenar.
Nit de mosquits.
Temperatures que ningú imaginava.
Teranyines, solitud i silenci.
L'endemà…
llenço un gerro mal trencat
entre les ampolles desconegudes,
i esclata, al fons
del dipòsit recollidor.
Tiro les sabates barates
que m'han fet llagues i mal,
tiro les "wambes" de la zebra.
Per Nadal qui res no tira res no val.
I ja està. Els amics,
soferts i valents,
tampoc saben res.
|
EL RETORN DEL DRAC
Veient com les significances em parlen
tanco la porta de la son
i per l'ample mar endins
amb el lent creixement
de les arrels ignorades
sobrevisc al neguit llaminer
amb l'ambigua claror del llenguatge.
I fins el viatge
de les formes renovades
m'omplo novament
de la fragància dels nous oblits.
I amb la màgia revinguda
tornaré per fer de mi
un altre estel caigut.
Sense cap cua matadora
deixaré que els dinosaures
tresquin, entre els bafos
de la terra mitja.
I de nou, amb el vinagre càtar,
faré renéixer
el llaurar que vau cremar.
|