Poesía

VALENTÍ GÓMEZ I OLIVER

VALENTÍ GÓMEZ I OLIVER (Barcelona,1947). Poeta, escriptor i traductor. Llicenciat en Filosofia i Lletres (UB); diplomat al Centro Sperimentale di Cinematografia (Roma) amb Roberto Rossellini. Fins l'any 2003 professor de Lingua e Letteratura Spagnola a la Univ. Roma 3 (Dipart. Letterature Comparate) on ha treballat des de 1969. Ha publicat llibres de bibliòfil, poesia, viatges, novel·la i assaig traduïts a nombroses llengües. Des de 2006 Cavaliere OMRI de la Repubblica Italiana.

NO TENIR FUMS per què el més gran delicte és ésser nat? per què enlloc de justícia perviu l'odi? per què la crueltat és humà codi? per què és fruit escàs la llibertat? tal volta el que fem depèn del fat tal volta ens enlluerna veu del podi tal volta no evitem que maldat rodi tal volta practiquem el disbarat perquè no entenem res, tal volta som perquè vivim ben poc, tal volta res perquè com t'ho diré, tal volta el pes del gran mester del viure farà un tomb, del deure s'encendrà la fosca llum mentre, cofoi, del cap sortirà fum!	LLIBERTAT La paraula navega amb sorpresa la certesa s'amaga dins la nit i el viure exigeix la subtilesa bo i sabent que és vital agafar pit és cabdal no fer cas a qui ho esguerra reciclatge valent de l'esperit tot patint amargor de la desferra alguns somnis vetusts són vertaders tot s'esdevé entre el Cel i la Terra.	DARRER POEMA Sí, ho sé, aquests són els darrers versos d'un llibre que he intitulat "darrer" Selva endins fou el títol del primer un munt, segur, dolents, rauran dispersos. S'apropa el viatge vertader on m'esperen immensos universos en parlen saberuts com molt diversos a tots, però, hi nia rondaller. No puc consolidar el darrer mot car mon cervell farcit amb ironia em diu que noms vivents moldegen brot d'un poètic consol de nit, de dia. Si el món encara és viu passat uns segles sabrem com vaig palpar de llengua tecles.
página siguiente