Poesía - Colaboración Especial

FELÍCIA FUSTER

FELÍCIA FUSTER va néixer en 1921 a la Barceloneta quan el barri "era com un món petit o una gran casa". Un barri mariner amb una gran riquesa lingüística que sempre més la va acompanyar. De petita ja destacava tant pintant com escrivint, dues expressions artístiques en les quals ha excel·lit. Als trenta anys se´n va anar a París i ja s´hi va quedar a viure definitivament. La seva obra literària amb un sorprenent simbolisme oníric se´ns endú cap a galàxies on la poesia llampurneja amb intel·ligent sensibilitat. El primer llibre Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils apareix en 1964, als seus 63 anys. El seguiran Aquelles cordes al vent (1987), I encara (1987), Versió original (1996), Sorra de temps absent (1998) i Postals no escrites (2001). Com a traductora cal tenir-li present la Poesia japonesa contemporània (1998) i Obra negra (1984) de Margarite Yourcenar. "La poesia és combat. Ens sobta la victòria amb un cos meravellós cisellat de paraules", deia Felícia Fuster. Poesia amb imatges pertorbadores com les d´alguns quadres de Dubuffet, Max Ernst, Leonor Fini o Leonora Carrington. En aquestes pàgines en teniu una mostra.

Selecció de poemes i nota biobibliogràfica: TÒNIA PASSOLA
Invocaré l'asfalt de l'ombra, les dents que com les pedres es podreixen, els nombres cabalístics de la pell vençuda, els morts ressuscitats i sense crani, els déus perduts i grocs, la meva sang que res detura i més… perquè retrobis la llum estesa de la tarda, l'espai secret on estrelles novícies i blanques es despullen, les abelles del vent, la mel dels núvols… i així aprenguis -quasi sol- a existir amb ferros a les ungles. Invocaré la sal assedegada, la pols de Turc que es cansa i cau, les platges amb cent ulls, llegues i mudes que s'esperen en va per a lligar-nos, el cant tossut dels grills que s'extasien amb la celístia falsa de la ciutat que vetlla. I tot ho donaré i tot per res, només per veure't viure. Quina fal·lera estranya fa que m'ho jugui tot als daus d'un cor enderrocat, sabent que encara que guanyés tot ho haig de perdre. (De Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, 1984) A CARA I CREU A cara i creu ens hem jugat el pas                      Hem explorat la neu         amb un trineu de pàgines El trajecte         ningú no ens l'ha ofert ni el llac tampoc          gelat       on ofegar-nos Hem passat el ribot ungit de vidre pels mil topants del cel tot se'ns ha anat arrodonint           estrebades por         fred     i el sol quadrat         i el no del món i el sí                     de l'ull daurat de l'esperança A la creu d'uns camins a cara i creu ens hem donat el bleix          encreuant-nos les mans        les clarors de l'aigua     i la gran llibertat de néixer                        com la sorra                           com el foc                        com els mots                                                         del xoc            del sí                    de dues pedres  (De Sorra de temps absent, 1998 ) NI Ni de corretges, ni de pell, ni del vidre d´un altar fràgil. Jo volia vestir-me només de pluja tendra. (De "Estais", Aquelles cordes al vent, 1987)	Monument al soldat conegut Del projecte El temps a Chicago CARME JUST Seient a primera fila amb visió? panoràmica Del projecte El temps a Chicago CARME JUST AMB TINTA ROJA Com una ombrel·la t'obro la meva veu sota dels núvols I m'empasso la neu per fer-me forta escric les notes del vent i canto amb tinta roja AIGUA Aigua       m´escapo dintre d´un vas        m´espero     sé la forma un instant       amb quina set         m´estiren em desdibuixo del cor potser per tornar a néixer (De Passarel·les, 1992)
página siguiente