Repic de gotims llunyans
Que, tot i la claror naixent,
conviden a perllongar el son.
Hivernal tebior, tacte flonjo
que oxigena i esponja els sentits.
Gustosa boira de llençols,
transgressora pausa, treva perversa
que opera el prodigi de la resistència.
Resistència a deixar-se engolir
pel fosc avenc d'esgarriades punxes,
resistència al rubor de viure amb xarxa,
mentre altres no la saben perquè desconeixen
el verí d'aquest son tan plaent.
|