ALGA Revista de Literatura
nº86 - primavera 2022




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Remnants de Kayoko Tomono


    Sumario
    http://revistaliterariaalga.com/

    Poesía

    LLUÍS CALVO GUARDIOLA

    LLUÍS CALVO GUARDIOLA, (Saragossa, 1963) ha publicat fins al moment vint-i-cinc llibres de poesia, els últims Selvàtica (2015), Talismà (2017), l'antologia Llum a l'arsenal. Cent poemes (2017), Ancestral (2019), L'espai profund (2020) i Fulgor (2021). S'han traduït poemes seus al castellà, a l'anglès, a l'italià, al francès i al polonès. Ha cultivat també l'assaig i ha rebut quantiosos Premis de prestigi de poesia com els Jocs Florals de Barcelona o el Carles Riba.

    MILÍCIA

    Quan m'ets ofrena encenc l'alada fortalesa
    i els dies trencadissos, d'encenall. Sigues l'or
    del pler i la xavalla, fetillera a l'entranya
    de l'aigua que tremola en gaudi i desamor.

    Que? delejo sino? l'embat que m'avicia
    a l'horda de l'esglai? Tu, empremta rutilant,
    deserta del meu calze. Si no hi ha nit ni dia,
    roman sols la batalla. Amar-te e?s un combat.

    BLANCA SENECTUD

    Passa el vent i juga
    entre el cos silvestre.
    Pins, alens, renou.
    Com dur-te el bateig
    que espera el nou instant?
    La senectut blanca
    lentament devora
    l'instant del reialme,
    el tedi i la fam,
    el cim i la farsa.

    Fuges, on? Ja res
    no espero del foc
    que crema els anys. Cendra
    diria i és fum.
    Creixo en escurçar-me.

    PASSATGE

    L'acte de devorar-nos per fer-ne oferiment. Tanques blaves i el solstici dels cossos que es retroben, un cop més. I proclamar la lluna baixa dels malucs, el flux veloç? i la marca de l'orina als roures del capvespre. Ordres mendicants del cos, tenebres a les sales de tapissos venecians, tríptics gòtics amb l'infern que ens excitava.

    I qui era jo? Rarament ho sabia. Trossejava, en canvi, el mutisme i el convertia en carn. Elevava la creu d'un patiment dolcíssim i gomboldava la pira dels absents.

    Els jorns, la desmemoria. I tothora aquest deler ferreny de migpartir- nos per ser algú? altre.

    Qui mena el folc del meu ultratge? Crec en la llum i crec en la paraula.
    Dir adéu és excavar un tresor. La tomba, el prec.

    No acomiadeu cap mort sense un miracle.

    Del llibre Fulgor (Llibres del Segle, 2021)

    página siguiente