MILÍCIA
Quan m'ets ofrena encenc l'alada fortalesa
i els dies trencadissos, d'encenall. Sigues l'or
del pler i la xavalla, fetillera a l'entranya
de l'aigua que tremola en gaudi i desamor.
Que? delejo sino? l'embat que m'avicia
a l'horda de l'esglai? Tu, empremta rutilant,
deserta del meu calze. Si no hi ha nit ni dia,
roman sols la batalla. Amar-te e?s un combat.
BLANCA SENECTUD
Passa el vent i juga
entre el cos silvestre.
Pins, alens, renou.
Com dur-te el bateig
que espera el nou instant?
La senectut blanca
lentament devora
l'instant del reialme,
el tedi i la fam,
el cim i la farsa.
Fuges, on? Ja res
no espero del foc
que crema els anys. Cendra
diria i és fum.
Creixo en escurçar-me.
|
PASSATGE
L'acte de devorar-nos per fer-ne oferiment. Tanques blaves i el solstici dels cossos que es retroben, un cop més. I proclamar la lluna baixa dels malucs, el flux veloç? i la marca de l'orina als roures del capvespre. Ordres mendicants del cos, tenebres a les sales de tapissos venecians, tríptics gòtics amb l'infern que ens excitava.
I qui era jo? Rarament ho sabia. Trossejava, en canvi, el mutisme i el convertia en carn. Elevava la creu d'un patiment dolcíssim i gomboldava la pira dels absents.
Els jorns, la desmemoria. I tothora aquest deler ferreny de migpartir- nos per ser algú? altre.
Qui mena el folc del meu ultratge? Crec en la llum i crec en la paraula.
Dir adéu és excavar un tresor. La tomba, el prec.
No acomiadeu cap mort sense un miracle.
Del llibre Fulgor (Llibres del Segle, 2021)
|