Poesía

ANA BLANDIANA

ANA BLANDIANA. (Timisoara - Romania . 1942). És poeta, assagista i figura política romanesa. Al 1964 va publicar el poemari "Primera persona del plural". L'any 1982 publicà el llibre de relats "Projectes de passat". Arran de la publicació d'aquest llibre Blandiana es convertí en una figura important a Romania a causa del seu activisme combatiu contra la dictadura. L'any 1988 edità un llibre de versos per a nens "Fets al meu carrer" a partir del qual es prohibeixen els seus llibres. La seva obra consta de una quarantena de publicacions entre poesia, assaig i prosa.

Traducció CORINA OPROAE
BIOGRAFIA De petita em vaig adonar que les fulles Tremolaven al ritme dels meus pensaments I quan m'allunyava, les tiges de les plantes Es doblegaven, a punt de desarrelar-se, i em seguien. Després començaren a enlairar-se ocells, Eixams, estols per damunt, I aturaren el seu cant, per sentir el meu. I tan sols quan les bèsties començaren A seguir obedients els meus passos, Em vaig espantar. Però ja era massa tard. Ja no tinc dret a aturar-me. Cada poema no dit, cada paraula no trobada, Posa en perill l'univers, Que penja dels meus llavis. Una simple cesura del vers Trencaria la màgia que dissol les lleis de l'odi I els abocaria a tots, feréstecs i sols, De tornada dins la cova humida dels instints.	LA PÀTRIA DEL NEGUIT Aquí és la pàtria del neguit, A punt de canviar d'idea En qualsevol instant Però, sempre, amatent A alguna cosa difusa. Aquí és la pàtria, Entre aquestes parets A pocs metres les unes de les altres, Però no en tot l'espai que hi ha entre elles, Sinó només damunt la taula amb paper i llapis A punt d'aixecar-se i escriure tot sols, Esquelets animats de cop per plomes més velles Que fa temps que no escriuen, amb la tinta seca, Que llisquen frenètics sobre el paper Sense deixar rastre... Aquí és la pàtria del neguit: ¿Podré desxifrar alguna vegada Els rastres que no veig, Però que sé que existeixen i esperen Que els passi en net En la meva pàtria A4? Del llibre "La meva Pàtria A4", Jardins de Samarcanda de Cafè Central, Barcelona (2016) guanyador del premi Jordi Domènech de Traducció Poètica
página siguiente