Poesía

RODOLFO DEL HOYO

RODOLFO DEL HOYO ALFARO (Barcelona, 1953). Té estudis de Dret i d'Art Dramàtic. Ha publicat una vintena de llibres, principalment de literatura infantil i juvenil, però també de poesia i relats. Els poemaris són De miradas imprecisas (1994), Asuntos interiores (1995), Els dits de l'intèrpret (2003) i El caminant a la deriva (2007). Ha publicat també els conjunts de relats Els amors furtius (2000) i Llegir al metro (2013), amb el qual va obtenir el Premi Recull Joaquim Ruyra de Narració 2012. La seva poesia ha estat traduïda a l'italià Il viandante alla deriva (2014) i al romanès diversos poemas d'Asuntos interiores (2013) (Peisaje làuntrice). És membre del grup Alga

CERCLE DE SORRA El vent tossut que mai no tornarà passa la mà per un cercle de sorra. Sóc en les coses que avui ja no són. DESAPAREGUT Cerco el silenci per trobar-te però has desaparegut sota el baf del mirall. Una imatge distorsionada em retorna qui ets i no ets. No vols reconèixer que som els mateixos ulls i em prens amb una mirada que no és la meva. MAONS DE FUM La mare ens va agafar de les mans i ens va portar als horts del davant de casa. Esgarrapàvem la pell de la terra, ens n'omplíem les ungles per descobrir el tresor que amagava. Estava tan emocionat que no veia el meu germà esmicolant terrosos al costat. Vaig aixecar la vista un moment. Una gernació de dones i nens omplia aquell camp enorme a la vora del riu. Les dones arreplegaven patates als davantals. Al menjador de casa varem fer un pila que va durar força temps. Mentre menjàvem patates cuinades de mil maneres diferents anava creixent la fàbrica de cerveses. Cada fruit de la terra era una maó de fum.

De la sèrie Val di Comino I Alces el vol per anar cap a tu. IV SAN DONATO Pujo per una angosta escalinata de pedra respiro un racó faig una abraçada a una ombra. Em veig damunt la paret ocre i no sóc jo. VI M'escolto en tu i la meva veu es fa gran, s'incrusta en las pedres seculars, es repeteix a les muralles, als arcs, als passadissos, i torna a mi sense desvetllar el seu secret. De la sèrie Mirades I Els ulls miren cap endins i la mirada mou els dits. IX AGERMANAMENT L'ull i la nafra del dit s'han agermanat. Li dol al dit el traç del sentit, el frec que fas a la vora de l'escletxa on l'altre t'observa i et clava l'ull que no saps on on va i el dit sagna

página siguiente