_______________ JAVIER DEL HOYO ________________


L'ESPERA

T’estic esperant assegut al meu dolor.

Sé que no vindràs avui, ni tampoc demà;

perquè ja ets aquí; per això t’espero.

Quan em mires des del fons del pou

glaçat dels teus ulls, tremolo,

i no goso aixecar la meva veu dolguda.

Sóc com un arbre esventrat pel raig

de la culpa, m’assec quiet i cesso.

T’he fet mal, ens hem fet mal, ja ho sé.

Jagut i moix, espero la fi de la tempesta,

la deslluïda llum del capvespre,

el soroll enterbolit d’una nit de vent.

T’estic esperant sota aquesta pluja

de sordesa que ens cau a sobre

i ens xopa les arrels de silencis,

som dos arbres perduts al bosc,

i, el bosc, perplex, som tu i jo.