____________ MANUELA MARTORELL _____________


TRISTESA  (mirant el mar)

Aquesta solitud, tanta calma,
el plaer d’altres temps ha canviat,
ara sento tristor al fons de l’ànima,
perquè tinc el cor dolgut de tan plorar.

Miraré amb goig altre vegada
el cel, la llarga platja, aquest mar?
Tornaré a veure plenes de llum
les cristal•lines aigües onejar?

M’aproparé fins on arriba l’ona
quant l’escuma blanca es desfà?
Aniré per les ondes mullades,
marcaré els meus peus al trepitjar?

M’alegraré quan passi la barca
amb la vela blanca flamejant?
Les moltes gavines quan s’ajunten
vora l’aigua per començar a volar?