CARLES DUARTE

"Però vet aquí que sempre cal esperar l'últim dia l'home"
OVIDI, Les metamorfosis, llibre III, 135-136

E ls dies se't desen a la pell
i, als ulls, hi duus el cansament
d'aquest dolor que ens va cremant sense pietat el goig de ser.

Només t'enduus alguns cristalls d'albades i ponents,
la plenitud del mar,
les mans que encara anheles.

Tot és passat i saps que algú s'estimba
com Ulisses i com tu pel vell vertigen.

La mort ens venç, vençuda per la vida,
reescrita com un llibre a les mirades.

Del llibre "Els immortals"

PONENT

"Beure no calma la set. La contemplació del mar, sí"
Joan Ponç

L a Lluna creix
i el Sol,
que, abans teixia escates de serp verda
sobre la pell de l'aigua,
ara que es pon hi escriu
pinzellades de llum
que s'ajeuen per un moment
damunt les veles clares
abans no s'esvaneixin
en la grisor sedosa d'aquest vespre
de turqueses i de flames.

Inèdit