TÒNIA PASSOLA

1

En un hostal el llit torna a ser la barqueta
que s'alçava a les nits sobre el mar de converses,
sobre el so que gronxava les veus de la infantesa.
Arraulida en el vell matalàs, dins la calma
dels llençols blancs, en torno a ser la tripulant.
A la cortina, els rínxols dels àngels rodanxons,
ara vénen,                                          se'n van,
s'entortolliguen entre els ibis de bec llarg.
Un camí d'aigua se'n va més enllà dels vidres
i em deixo arrossegar pel seu petit corrent.
M' agafo fort a la gira com si
estigués a la proa que mullada de fosca
avançava lliscant sobre els sons estimats.

M'hi agafo fort, i el riu del record se me' n du.

______________________________

DIBUIX: TÒNIA PASSOLA

Del llibre "Bressol".
Emboscall. Vic (Barcelona), 2005.

següent poema de la mateixa autora