XAVIER CARRERAS

AMORETES

I

D ins l'arenal s'amaga
el matoll de l'estepa:
cos petit, fulla minsa
d'un verd fosc quasi negre.
Passa tot l'any a l'ombra
de l'altiva pineda,
però, quines flors blanques
entrant la primavera!
Així mateix, l'amor,
clar o ocult, és viu sempre.

II

S empre indígenes
tot i en mudats terrenys,
hi ha instants
que es llancen sobre el Temps
amb les urpes
d'un felí de llegenda...
Destrament
degollat,
brolla d'esma, etern,
enmig dels nostres llavis.