MANUELA MARTORELL


L'ALBA

En el moment més sublim,
quan comença a clarejar,
el cel va prenent color
i ja torna a blavejar.

Les ombres ja van marxant
de la penombra on dormien,
i les formes van sortint
com la màgia d'un encant.

L'Alba, com un tul molt fi,
és una llarga cortina
que lentament es va obrint
com una dolça harmonia.

Els estels es van amagant,
l'últim és el que més brilla,
la natura es desperta
sempre suau i tranquil·la.

Entre un silenci expectant
i la transparent boirina
que la claror va desfent:
ja ha començat el nou dia.