XAVIER CARRERAS

TLÀLOC

El llamp caigué al bell mig del llac,
tronà tres cops i es multiplicà
entre els vessants dels turons volcànics.

A mitja tarda, el gris dels núvols
ja acoloria el cel dels Tuxtlas:
nit de diluvi fins a l'albada!

Tothom dormia tranquil·lament
aixoplugat en cambres d'hotel
-potser el tro es convertí en somni-.

Al seu voltant, els primers firaires
Treien els plàstics de les parades.
Massa aviat per al regateig!

Em plaïa el lloc. Faria una foto
cap a ponent, la riba arquejant-se,
les barques buides, el sol d'esquena...

El cos surava bocaterrós,
amb la camisa color panotxa
estarrufada com els cabells.

Res se'n sabia de I'ofegat,
ni la família ni l'ofici.
El temps escampa i oblida l'ésser

sacrificat al déu de la pluja.