
|
MANUELA MARTORELL
DAVANT DE CASA, HI HAVIA UN BOSC
M'agradava mirar els pins
i veure com van creixent,
quan balancegen les branques
els dies que bufa el vent.
Era molt curiós mirar
quan l'esquirol s'enfilava,
des de la copa saltava
al pi que estava proper.
Un dia, quan jo mirava,
vaig veure com un vailet
amb una escopeta anava
vigilant tots els pardals
que per les branques saltaven,
amb tristor em vaig preguntar :
¿És possible que un infant
es pugui sentir content
en tenir a les seves mans
ferit o mort un ocell ?
El bosc quedà en silenci,
ja no se'ls veia volar
entremig de la boscana
ni se'ls sentia piular
quan contents van fent saltets
picant entre la pinassa.
Quan vaig tornar a mirar,
el vaig veure tot marxant
pel camí que fa baixada,
de sobte es va aturar
com si estigués esperant:
Darrere venia el pare!
2n Premi XXIII Concurs Poesia Catalana
FOMENT MARTINENC, abril 2004
|