|
XAVIER CARRERAS
TERCETS A GARRAF
Desig
Robaria unes ales d'ocell
per fugir del foc
que purifica la màquia.
Aturaria després el vol
damunt el primer brot
del tronc carbonitzat.
I miraria -lluny, en rodó-
com esborra la pluja
les petjades a les cendres.
Atzar
Espantem, distrets, l'òliba blanca
amagada entre les ruïnes
de l'Eramprunyà
Foragitada cap a ponent,
s'omple d'una llum
dolorosa i inútil.
Quan marxem, queda sense guaita
el castell i flaireja
de romaní la roba.
Fal·lera
Sense treva, a poc a poc, les aigües
esmicolen el rocam
de la Falconera.
Com un nen, de genolls a la sorra,
es grata l'espatlla
pelada per tant de sol.
Com la llengua d'un estiuejant
llepa un cucurrutxo
amb gelat de xocolata.
|